Arthur se sent sempre només entre la multitud i cerca connectar amb algú. Però mentre camina pels tranquils carrers de Gotham City i recorre les vies de ferrocarril grafitejades d’una ciutat hostil on reina la divisió i la insatisfacció, Arthur usa dues màscares. Una li serveix per al seu treball diari com a pallasso. L’altra no li la pot llevar mai; és l’aparença que projecta en un intent inútil de sentir que forma part del món que l’envolta, i no aqueix home incomprés a qui la vida colpeja sense descans.
Arthur no té pare i la seua mare és una dona fràgil que és, sense lloc a dubte, la seua millor amiga. Li va posar de sobrenom Happy, un nom que ha pintat en la cara d’Arthur un somriure que oculta un dolor infinit. Però quan els adolescents ho intimiden als carrers, es burlen de la seua roba en el metre, o quan altres pallassos riuen d’ell en el treball, aquest ser asocial i estrafolari se sent encara més allunyat de tots els que li envolten.
