Sara Montoya amb la seua exposició “La memòria plana” es planteja com un procés creatiu desenvolupat a partir dels interessos pictòrics i temàtics sorgits en els dos últims anys.
La motivació i inici d’aquesta proposta estan lligats a la revisió de la col·lecció d’àlbums familiars, lloc per a la nostàlgia i la imaginació, en la qual, fortuïtament, em vaig retrobar amb l’habitació de la meua infància. Aquesta habitació  es converteix en una porta per la qual accedir a una multitud d’estades, situades en les diferents edats, celebracions, sers estimats i esdeveniments que van marcar aquesta època infantil.
Per a situar i argumentar el discurs teòric en el qual s’inscriu aquest projecte passem a desenvolupar breument els conceptes que vertebren l’obra, aquests són: l’interès per una autobiografia, la percepció de les imatges a partir de l’àlbum familiar i des d’ací reflexionar sobre la infància i les relacions familiars com un aspecte fonamental en la construcció de la identitat, i finalment, l’acció de teixir i les labors domestiques com a metàfora.